Proposta de “restauració” de l’enderroc del monument al General Prim, Parc de la Ciutadella, Barcelona.

Nonument, MACBA, Barcelona, 2014
Comissaris: Josep Bohigas i Bartomeu Marí.
Una producció de MACBA, Barcelona.

Maqueta de fusta i impressió digital.

Edició de 3

El 18 de març de 1871 el poble de París, alçat en armes, instaura la Comuna. el 16 de maig el govern revolucionari enderroca la columna Vendôme. el monument, erigit per Napoleó per celebrar la seva victòria a la Batalla d’Austerlitz, va ser considerat pels revolucionaris “un monument de barbàrie, una afirmació del militarisme, un insult permanent als vençuts i un atemptat a la fraternitat”.
Després de la derrota de la comuna per les forces de la reacció, el govern de la república sota la presidència del general Mac-Mahon, farà reconstruir la columna.

El 1882 les autoritats de Barcelona decideixen erigir un monument al General Prim, militar i polític, responsable del bombardeig a la ciutat i de l’esclafament de la revolta popular de la Jamància el 1843, i de la brutal repressió contra els esclaus africans el 1848, quan era capità general de Puerto Rico. el monument es va inaugurar el 25 de maig de 1887.
El 20 de desembre de 1936, ens els primers mesos de la Guerra Civil i en ple procés revolucionari, les Joventuts Llibertàries de Gràcia enderroquen el monument.
El 1948 les autoritats municipals franquistes decideixen reconstruir el monument i encarreguen a l’escultor Frederic Marès la realització d’una còpia de l’escultura original, obra de Lluís Puiggener.

El 1871 el govern de la Comuna de París (segons Marx la primera insurrecció proletària autònoma), en un acte d’iconoclàstia política altament simbòlic, enderroca la Columna Vendôme. El 1936, en ple procés revolucionari, les Joventuts Llibertàries enderroquen el monument al General Prim.

La iconoclàstia política com una forma d’expropiació del patrimoni simbòlic del Poder i de construcció d’espai públic.

…………….

Maquetista:
Oriol Poch

crèdits fotogràfics:
Pérez de Rozas, 1936. Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Josep Brangulí, 1936. Arxiu Nacional de Catalunya