2016

Maqueta de fusta i tres cadires de formica. Taula, vidre, impressió digital.

Una producció d’ADN, per l’exposició individual “Dom Kommuna. Manuals d’arquitectura domèstica per a la vida en comú”. ADN Platform, Sant Cugat, Barcelona.

Casa Bloc (1933-1939)
Edifici d’habitatge per a obrers a Sant Andreu encarregat per la Generalitat de Catalunya al GATCPAC, dissenyat per Josep Lluís Sert, Josep Torres Clavé i Joan Baptista Subirana. La Casa Bloc és una prova pilot per resoldre les condicions de vida indignes del proletariat barceloní. Una nova manera de pensar l’habitatge obrer i la vida en comú: espais oberts i equipaments col·lectius, escola, cooperativa de consum, banys públics, biblioteca popular, jocs infantils…
La revolta militar feixista del 18 de juliol de 1936 contra el govern de la República Espanyola va conduir a la Guerra Civil, a la derrota de la República el 1939, i a l’establiment de la dictadura franquista, que va mantenir-se en el poder fins el 1975.
A causa de les dificultats de la guerra, les obres de construcció de la Casa Bloc varen dilatar-se fins el 1939. L’edifici mai va ser ocupat pels seus destinataris originals, els obrers del barri de Sant Andreu.
Després de la Guerra Civil i la instauració de la dictadura militar, als més de dos-cents pisos de la Casa Bloc hi van anar a viure militars, orfes i vídues de guerra del bàndol feixista, i policies nacionals.
El 1947, amb l’objectiu d’allotjar famílies de policies nacionals, es construí un nou bloc d’habitatges que modifica radicalment el projecte inicial, tanca l’espai i en destrueix el seu caràcter fluid, públic i col·lectiu. Aquest edifici va rebre el nom popular de Bloc fantasma. A l’interior d’aquesta plaça privatitzada la Policia Armada hi construeix dues cavallerisses.
Amb el restabliment de la democràcia, la Casa Bloc va retornar a la titularitat de la Generalitat de Catalunya. El 1997 s’inicia el procés de rehabilitació. El 2008 es va enderrocar el Bloc Fantasma.
L’edifici ha recuperat la seva funció d’habitatge social i avui conviuen els familiars dels militars i policies amb nova població obrera amb pocs recursos econòmics.

Dom Kommuna. Manuals d’arquitectura domèstica per a la vida en comú
“(…) Una mirada crítica a construccions simbòliques d’Alvar Aalto, Mies van der Rohe o Le Corbusier en un intent per identificar l’arquitectura com “l’inconscient polític “de la Modernitat. Com ja va detectar Walter Benjamin, els projectes dels arquitectes constituirien la millor encarnació de tots aquells somnis d’una Modernitat impotent per complir les seves promeses d’emancipació i benestar per a tothom.
On es fan més patents totes aquestes contradiccions entre el programa ideològic i la realitat política és precisament en els projectes d’habitatge social.
Aquesta proposta per a ADN Platform recull un conjunt de treballs al voltant d’aquesta temàtica. La peça central és una nova producció: Conversation Piece: Casa Bloc. L’acompanyen dues peces estretament relacionades: Domèstic (2000), sobre l’Unité d’Habitation de Le Corbusier i Conversation Piece: Narkomfin (2013).
La proposta analitza aquests tres projectes fonamentals d’habitatge col·lectiu, així com els contextos polítics on sorgeixen i les seves derives distòpiques. El primer, cronològicament, va ser el Narkomfin, edifici-manifest de l’avantguarda soviètica i de la utopia col·lectivista, que esdevé model per als altres dos. Tant Le Corbusier com els membres del GATCPAC van viatjar a Moscou i van conèixer de primera mà el Narkomfin abans de dissenyar els seus edificis. Així mateix Le Corbusier va ser mestre i mentor dels joves arquitectes del GATCPAC. ”

*Aquesta peça pertany a la Col·lecció “La Caixa” Art Contemporani

Projectes relacionats:
Conversation Piece.Narkomfin
Domèstic

Llegir més