Mataró/Banyoles, 2000

Fotografia sobre paper Canson Satin, 175 x 120 cm. Edició de 3

Edició serigràfica (175 x120 cm.) de la fotografia de la maqueta en fusta de la Unité d’Habitation de Le Corbusier en mig del bosc.

Intervenció en diferents espais publicitaris (opis i marquesines) de la ciutat. Mataró (Barcelona), febrer, març i abril 2001. Banyoles (Girona), juny, juliol, 2001.

Una maqueta sempre és una proposta de futur, una promesa, un desig, una representació a escala d’una idea que esdevindrà espai tangible, real, habitable.

A Domèstic, trobem la maqueta de la Unité d’Habitation de Le Corbusier, edifici emblemàtic del moviment modern, la màquina d’habitar perfecta i la promesa d’una vida millor per a les classes populars, abandonada enmig del bosc; les herbes comencen a cobrir l’edifici.
El gest és eloqüent: la Unité, el paradigma arquitectònic modern per a un habitar feliç al món, ideat com a solució universal des d’uns supòsits excessivament predeterminats i utòpics, ara s’ha convertit en una simple ruïna. La proposició que se’ns planteja expressa així una doble intenció: un joc que subverteix les pretensions il·lusòries de la modernitat, que reemplaça els somnis de construir un ancoratge sòlid amb el món per una casa de fusta abandonada i vulnerable, però que no deixa de ser , com en els colorits anuncis fets amb maquetes, renderitzacions i fotomuntatges dels nous projectes urbanístics, una representació idealitzada del que un dia, potser, serà.

*La copia 1 de 3 de la fotografia pertany a la Col·lecció “La Caixa” d’Art Contemporani.

Benifallet, 2000
Comissariat per Betty Bui i Gilles Coudert

Antiga estació de tren de Benifallet (Tarragona) en el context del projecte Segona Estació

L’estació de tren de Benifallet (Tarragona), allunyada del poble, a l’altra banda del riu i de molt difícil accés, és avui una ruïna del progrés, un territori indefinit. Els arbres creixen sobre les vies i ningú espera el tren. Construir una marquesina d’autobús, una altra “estació”, la mínima expressió d’una casa, un lloc per refugiar-se del sol o la pluja, un lloc on seure i esperar. L’espai destinat habitualment a la publicitat resta buit, només una pantalla de llum que de nit il·lumina el bosc.

Un lloc, 1999

Instal·lació que simula una possible habitació individual: un llit, una cadira, una estanteria i un «moble-maqueta» de gran tamany que recrea l’edifici d’habitatges «Unité d’habitation» realitzat per Le Corbusier a Marsella els anys quaranta, paradigma de l’intent de crear una nova forma d’habitar, tant individualment com col·lectivament.

*La peça pertany a la col·lecció de Josep M. Civit

Barcelona, 1998

Una producció de Fundació “La Caixa” per la Sala Montcada, comissari: Martí Peran

Recreació a escala real d’una habitació de l’hospital antituberculós de Paimio a Finlàndia — realitzat per Alvar Aalto als anys trenta i considerat modèlic per la seva relació oberta amb els elements naturals—, transformada en una gran maqueta de fusta, sense finestres, on els llits i els útils sanitaris esdevenen escultures monocromes alienes a la seva funció original, objectes inútils il·luminats en excés per la llum artificial.

La peça ha estat instal·lada en diferents llocs: a la Sala Montcada de Barcelona (1998), a l’antiga capella del Roser de Lleida (2000), a l’interior de l’Hospital de Mataró (2001) a Fabra i Coats Centre d’Art Contemporani de Barcelona (2015)i al MACBA Museu d’Art Contemporani de Barcelona (2018).

llegir més
(24 hores de llum artificial. Després d’Alvar Aalto. Martí Peran)