2018
Una producció de ADN Platform
Per a l’exposició a ADN Platform, Domènec rescata un altre producte de la Modernitat materialitzat, en aquest cas, en el disseny. Es tracta de la icònica cadira BKF, també denominada “Butterfly”. El prototip consisteix en dues peces tubulars simètriques soldades i cobertes per una peça de cuir. Un disseny simple i lineal de reminiscències biomòrfiques. Un objecte que adquireix un valor gairebé escultòric sense deixar de complir la seva principal funció, la del seient.
La història de la cadira no és baladí. Creada entre 1938 i 1939, la BKF (sigles de les inicials dels seus creadors) va ser ideada per l’exiliat català Antoni Bonet Castellana i els argentins Juan Kurchan i Jorge Ferrari-Hardoy, tres arquitectes que van pertànyer a l’estudi de Le Corbusier i que posteriorment van formar el grup Austral (1938-1941). Dels tres, destaca especialment la figura d’Antoni Bonet, format en el context barceloní del GATCPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània).
La BKF aviat es va convertir en un dels dissenys més famosos de la història. Al 1944, Edgar Kaufmann, que aleshores era director de la col·lecció de Disseny Industrial del MoMA, va adquirir un exemplar per als fons del Museu i dos més per a l’interior de la “Casa de la Cascada” (Frak Lloyd Wright), exemple per antonomàsia de l’arquitectura Moderna. Així doncs, la proposta del grup Austral, en perfecta sintonia amb els moviments avantguardistes europeus que conjugaven funció i estètica, passaria a formar part de la història.
Com és habitual en els processos de Domènec, en aquesta exposició inèdita l’artista reprèn l’icònic disseny des d’un nou punt de vista. D’aquesta manera, les dues cadires BKF apareixen desproveïdes del seu revestiment original, la peça de cuir que les cobreix i que permet que ens hi asseguem. La seva funció primigènia queda així anul·lada i ara les estructures es mostren disposades per a nous usos. Veiem una alternativa d’ús en la fotografia del dictador Francisco Franco que apareix al costat de les cadires. El dictador es mostra en la instantània acompanyat de sengles armadures que utilitza com a punt de suport per exhibir dos trofeus de caça: uns caps de cérvol, les barroques cornamentes dels quals es contraposen a les suaus i sintètiques línies de les carcasses de les BKF. Ortega i Gasset deia de la caça, també denominada activitat cinegètica, que consistia en tot allò que es fa abans i després de la mort de l’animal, sent la mort imprescindible en aquest procés. Pot establir-se aquí una certa analogia amb l’evolució del procés modern, que es va veure assetjat contínuament fins a la seva supressió.
Així, la instal·lació provoca en qui la contempla una espècie de desconcert derivat del xoc entre un objecte fruit d’uns ideals socials molt concrets (el progrés, la millora de qualitat de vida i el desenvolupament d’una comunitat equitativa) desplaçats ara, a l’ombra del dictador, cap a unes normatives conservadores i fins i tot retrògrades.
