Ciza Muzej

Museu d’Art Contemporani de Metelkova – MSUM, Ljubljana, maig 2012

Mentors: Domènec i Tadej Pogacar

Participants: Vid Avdic Batista, Sabina Bakula, Boris Beja, Lea Bradaševic, Vesna Crnivec, Blažka Drnovšek, Lela B. Njatin, Anja Kozlan, Tatjana Legat Lokar, Tea Pristolic, Zala Kurincic, Nina Rojc, Kaja Mihajlovic, Gal Košnik, Brina Ivanetic, Nina Pufic

Museu Ciza

El Museu Ciza és un dispositiu mòbil utilitzable per a intervencions artístiques, presentacions o intercanvis en l’espai públic. El dispositiu està dissenyat per a ser transportat a diferents llocs de la ciutat i activar el diàleg públic, la discussió i la presentació de propostes.

Ciza és la paraula eslovena per designar el carretó de mà, tradicionalment utilitzat per al transport de productes agrícoles locals al mercat. El Museu Ciza va ser activat per primera vegada a Ljubljana en una intervenció pública en la qual es van distribuir diversos quilos de carbassons entre els transeünts, cadascun embolicat en una tira de paper amb breus declaracions “problemàtiques” pronunciades per polítics locals i que posen en evidència postures reaccionàries, estúpides, demagògiques o xenòfobes (a Eslovènia l’expressió popular “vendre carbassons” significa “vendre la moto”).

El Museu Ciza és el resultat d’un workshop que va tenir lloc al Museu d’Art Contemporani Metelkova a Ljubljana el maig de 2012 en el marc de l’exposició “Això no és un museu. Dispositius mòbils a l’aguait”.

Roulotte

Roulotte és un projecte editorial flexible que compila informació sobre projectes ideats en contextos específics. Roulotte esdevé així una mena d’exposició mòbil en circulació permanent.

Editors: Xavier Arenós, Domènec, Martí Peran
Publicat per: ACM
www.acm-art.net

www.roulottemagazine.com

contacte:

[email protected]

Canòdrom/Canòdrom

2010
Perímetre de Barcelona

ON Barcelona (Coordinació: Domènec, Pau Faus, Pere Grimau)

Enllaç
Video-documental

Aquest projecte, realitzat amb el col·lectiu ‘Observatori Nòmada Barcelona’, va formar part de l’exposició inaugural del nou centre d’art Canòdrom Meridiana de Barcelona. El treball plantejava una confrontació entre la ciutat/arquitectura projectada i aquella real. Vam partir, per a aquest diàleg, de l’edifici del Canòdrom d’Antoni Bonet, una obra emblemàtica de l’arquitectura moderna catalana i una icona de la perifèria barcelonina de la dècada dels anys seixanta. ‘Canòdrom/Canòdrom’ proposava una exploració d’aquest mateix edifici a dos nivells. Un urbanístic (contextualitzant-lo amb la resta de la ciutat) i un altre arquitectònic (vinculant-lo a la seva memòria com a lloc). En ambdós casos, renunciàvem a analitzar el Canòdrom des de les seves virtuts estètiques o constructives. Per a nosaltres el veritable valor de l’edifici era la seva condició d’espai ‘viscut’ i la seva relació amb la quotidianitat de la ciutat, del barri i dels seus habitants. Així, si l’home modèlic va ser la mesura del projecte arquitectònic i urbanístic modern, nosaltres proposàvem, amb aquestes dues mirades, a l’home quotidià com a mesura i interlocutor del que van denominar l’urbanisme i l’arquitectura real.

Un dels principals motius que es van argumentar per transformar el Canòdrom Meridiana en un nou centre d’art contemporani, va ser la voluntat de revitalitzar zones de Barcelona allunyades del seu sobresaturat centre. Partint d’aquesta suposada voluntat d’acostament als marges, ens vam proposar desenvolupar la primera part d’aquest projecte explorant a peu tot el perímetre de la ciutat de Barcelona. Aquesta extensa àrea urbana es troba a més, en la seva gran majoria, emparentada generacionalment amb l’edifici d’Antoni Bonet. El Canòdrom va ser el punt de partida i d’arribada d’una ruta que va durar vuit dies. Vam intentar caminar, en la mesura en que vam poder, per aquella difusa línia que separa els bastidors i l’escenari de la ciutat. L’objectiu era conèixer i vincular de primera mà aquests entorns urbans perifèrics.

La segona mirada que proposava aquest treball es va centrar específicament en l’edifici de l’arquitecte Antoni Bonet. Són moltes les lectures que s’han fet d’aquesta aclamada obra arquitectònica. Nosaltres també la vam voler interpretar, però no des del seu valor formal, sinó des de la seva memòria com a lloc. El Canòdrom Meridiana va funcionar entre els anys 1963 i 2006, sent en aquell moment l’últim canòdrom operatiu d’Espanya. Ubicat al barri obrer del Congrés de Barcelona, l’edifici es va convertir ràpidament en un punt de trobada pels veïns d’un entorn faltat d’espais públics. La gratuïtat d’accés i la seva generositat d’espais el convertien en un lloc idoni, no només per apostar, sinó també per passar la tarda en companyia o per fer una bona migdiada al Sol. La nostra mirada cap a aquest recent passat, es va formalitzar en un vídeo documental a on antics treballadors i usuaris del Canòdrom ens van parlar dels seus records i vivències vinculades a l’edifici. Aquesta experiència vivencial éra, segons el nostre parer, el veritable valor de l’edifici d’Antoni Bonet.

Finalment, el projecte va formar part de l’exposició ‘Canòdrom 00:00:00? al nou centre d’art contemporani Canòdrom Meridiana. Per a la mostra, vam ubicar a l’antiga grada de l’edifici una selecció d’imatges del nostre recorregut i el vídeo documental. Més endavant, es va editar i presentar el llibre ‘Canòdrom/Canòdrom. Un recorregut pels límits de Barcelona’ on es mostren més de tres-centes imatges realitzades per tots els participants de la nostra travessia al voltant de la ciutat.

ON Prat

El Prat de Llobregat, Barcelona, 2008 – 2009

ON Barcelona (Coordinació: Domènec, Pau Faus, Pere Grimau)

Col·laboració: Universitat de Barcelona

Exposició: ‘Observatori Prat’
Sala Muntadas, El Prat (Barcelona)

‘ON Prat’ va ser un projecte del col·lectiu ‘Observatori Nòmada Barcelona’. El treball va ser un encàrrec de la municipalitat local per analitzar l’impacte que les transformacions recents havien provocat en l’entorn d’aquesta població. El municipi del Prat es caracteritza per acollir les principals infraestructures de la ciutat de Barcelona, entre les quals hi destaquen l’Aeroport i gran part de la seva Zona Portuària. La presència d’aquests elements de gran escala, ha de conviure amb el paisatge deltaic del riu Llobregat, un entorn natural altament protegit.

La nostra anàlisi del lloc va començar amb una sèrie de recorreguts a peu. Caminar el territori exhaustivament és per nosaltres una eina summament eficaç per entendre, des de l’experiència directa, les seves principals característiques. Entre els mesos de novembre i abril, vam realitzar diversos recorreguts al voltant del municipi. Aquestes exploracions van comptar amb la participació d’estudiants del Màster de Gestió Cultural de la Universitat de Barcelona (UB).

La nostra presència contínua sobre el territori va acabar aportant-nos informació sobre el lloc. Vam detectar una gran dificultat a l’hora de caminar lliurement per l’entorn del Prat. La seva naturalesa hiper-especialitzada es traduïa en una infinitat de límits i obstacles que ens impedien el pas. D’altra banda, vam entendre que la topografia plana del paisatge requeria de continus elements verticals per observar, senyalitzar o publicitar. Arran d’aquestes interpretacions,vam generar dues línies de treball: ‘L’Arxiu el Prat’ (un recull d’imatges del territori) i la ‘Pròtesis el Prat’ (una acció-manifest sobre les característiques del lloc)

‘L’Arxiu el Prat’ va ser exclusivament fotogràfic i es va realitzar amb totes les imatges preses durant el recorreguts. Vam plantejar l’arxiu com la documentació d’un ‘moment present’ en un territori en constant estat de transformació. Algunes de les fotografies ens van servir també per subratllar els elements que vam considerar més representatius del lloc.

Finalment, l’acció ‘Pròtesis el Prat’ es va plantejar com una interacció amb l’entorn transitat. Vam decidir enfrontar-nos a les dificultats que havíem trobat a l’hora d’intentar caminar lliurement pel Prat. Per fer-ho, ens vam equipar d’una ‘pròtesi’, entesa com una extensió del cos que ens facilités la mobilitat i l’observació dins el territori. El complement ideal va resultar ser una escala abatible, fàcil de transportar i d’instal·lar. Vam recórrer de nou l’entorn de la ciutat, aquesta vegada equipats amb la ‘Pròtesi el Prat’. L’acció va voler ser un manifest: la pertinència de la nostra pròtesis evidenciava certes característiques del territori.

Rieres/Rambles

Osservatorio Nomade/Barcelona (Domènec, Pau Faus, Giulia Fiocca, Pere Grimau, Paolo Nadalin, Elvira Pujol, Anna Recasens, Lorenzo Romito, Glòria Safont-Tria, Jordina Sangrà, Laia Solé, Joan Vila-Puig, Debora Zanette)
2007

Recorreguts per l’àrea metropolitana de Barcelona

Rieres/Rambles és un projecte d’investigació territorial promogut per Stalker, organitzat per l’OSSERVATORIO NOMADE/BARCELONA i que forma part d’una sèrie de projectes semblants endegats anteriorment, com Campagna Romana (Roma, 2006) i Barilonga (Bari, 2006). El projecte vol trobar els indicis de nous models d’interpretació del territori de la regió metropolitana de Barcelona, a partir d’experiències directes, col·lectives i transdisciplinàries que prenen com a base les pràctiques de recorregut. El treball està plantejat en dues fases: «Roaming» i «Distàncies variables i identitats múltiples».
«Roaming» (gener-setembre de 2007) va consistir en tres dies (del 12 al 14 d’abril) d’exploració col·lectiva a peu, des de cinc punts de sortida i en cinc àmbits de recerca simultanis: Sitges (i el Garraf), Olesa de Montserrat (i el Baix Llobregat), Viladecavalls (i el Vallès Occidental), Llinars del Vallès (i el Vallès Oriental), i Sant Andreu de Llavaneres (i el Maresme). «Distàncies variables i identitats múltiples» (2007-2008) consisteix en la constitució de tallers i grups de treball, per investigar, reflexionar i promoure nous models d’interpretació de l’àrea metropolitana de Barcelona.
L’exploració a peu de l’àrea metropolitana de Barcelona com a punt de partida per a la investigació territorial implica un posicionament extern a les directrius que construeixen l’experiència normativitzada de la quotidianitat. L’observació i l’escolta des de la línia erràtica del roaming ha permès sentir una realitat que s’escapa a les categoritzacions superficials i ofereix múltiples possibilitats de recerca allunyades de les simplificacions mediàtiques.

Monthly Archive:
setembre 2024
febrer 2024
abril 2023
desembre 2022
novembre 2022
febrer 2022
octubre 2021
agost 2021
juliol 2021
juny 2021
maig 2021
gener 2019
desembre 2018
novembre 2018
octubre 2018
setembre 2018
juliol 2018
juny 2018
abril 2018
març 2018
febrer 2018
gener 2018
novembre 2017
octubre 2017
juliol 2017
juny 2017
maig 2017
abril 2017
febrer 2017
desembre 2016
novembre 2016
octubre 2016
juliol 2016
juny 2016
maig 2016
març 2016
novembre 2015
setembre 2015
agost 2015
juliol 2015
juny 2015
abril 2015
març 2015
febrer 2015
gener 2015
desembre 2014
novembre 2014
octubre 2014
setembre 2014
agost 2014
juliol 2014
juny 2014
abril 2014
març 2014
febrer 2014
gener 2014
desembre 2013
novembre 2013
octubre 2013
setembre 2013
agost 2013
juny 2013
maig 2013
abril 2013
març 2013
febrer 2013
gener 2013
novembre 2012
octubre 2012
setembre 2012
juliol 2012
juny 2012
maig 2012
abril 2012
març 2012
febrer 2012
gener 2012
desembre 2011
novembre 2011
octubre 2011
setembre 2011
agost 2011
juliol 2011
juny 2011
abril 2011
febrer 2011
gener 2011
desembre 2010
novembre 2010
octubre 2010
setembre 2010
agost 2010
juliol 2010
juny 2010
maig 2010
abril 2010
març 2010
febrer 2010
gener 2010
novembre 2009
octubre 2009
setembre 2009
agost 2009
juliol 2009
juny 2009
maig 2009
abril 2009
març 2009
desembre 2008
novembre 2008