2010
Perímetre de Barcelona

ON Barcelona (Coordinació: Domènec, Pau Faus, Pere Grimau)

Enllaç
Video-documental

Aquest projecte, realitzat amb el col·lectiu ‘Observatori Nòmada Barcelona’, va formar part de l’exposició inaugural del nou centre d’art Canòdrom Meridiana de Barcelona. El treball plantejava una confrontació entre la ciutat/arquitectura projectada i aquella real. Vam partir, per a aquest diàleg, de l’edifici del Canòdrom d’Antoni Bonet, una obra emblemàtica de l’arquitectura moderna catalana i una icona de la perifèria barcelonina de la dècada dels anys seixanta. ‘Canòdrom/Canòdrom’ proposava una exploració d’aquest mateix edifici a dos nivells. Un urbanístic (contextualitzant-lo amb la resta de la ciutat) i un altre arquitectònic (vinculant-lo a la seva memòria com a lloc). En ambdós casos, renunciàvem a analitzar el Canòdrom des de les seves virtuts estètiques o constructives. Per a nosaltres el veritable valor de l’edifici era la seva condició d’espai ‘viscut’ i la seva relació amb la quotidianitat de la ciutat, del barri i dels seus habitants. Així, si l’home modèlic va ser la mesura del projecte arquitectònic i urbanístic modern, nosaltres proposàvem, amb aquestes dues mirades, a l’home quotidià com a mesura i interlocutor del que van denominar l’urbanisme i l’arquitectura real.

Un dels principals motius que es van argumentar per transformar el Canòdrom Meridiana en un nou centre d’art contemporani, va ser la voluntat de revitalitzar zones de Barcelona allunyades del seu sobresaturat centre. Partint d’aquesta suposada voluntat d’acostament als marges, ens vam proposar desenvolupar la primera part d’aquest projecte explorant a peu tot el perímetre de la ciutat de Barcelona. Aquesta extensa àrea urbana es troba a més, en la seva gran majoria, emparentada generacionalment amb l’edifici d’Antoni Bonet. El Canòdrom va ser el punt de partida i d’arribada d’una ruta que va durar vuit dies. Vam intentar caminar, en la mesura en que vam poder, per aquella difusa línia que separa els bastidors i l’escenari de la ciutat. L’objectiu era conèixer i vincular de primera mà aquests entorns urbans perifèrics.

La segona mirada que proposava aquest treball es va centrar específicament en l’edifici de l’arquitecte Antoni Bonet. Són moltes les lectures que s’han fet d’aquesta aclamada obra arquitectònica. Nosaltres també la vam voler interpretar, però no des del seu valor formal, sinó des de la seva memòria com a lloc. El Canòdrom Meridiana va funcionar entre els anys 1963 i 2006, sent en aquell moment l’últim canòdrom operatiu d’Espanya. Ubicat al barri obrer del Congrés de Barcelona, l’edifici es va convertir ràpidament en un punt de trobada pels veïns d’un entorn faltat d’espais públics. La gratuïtat d’accés i la seva generositat d’espais el convertien en un lloc idoni, no només per apostar, sinó també per passar la tarda en companyia o per fer una bona migdiada al Sol. La nostra mirada cap a aquest recent passat, es va formalitzar en un vídeo documental a on antics treballadors i usuaris del Canòdrom ens van parlar dels seus records i vivències vinculades a l’edifici. Aquesta experiència vivencial éra, segons el nostre parer, el veritable valor de l’edifici d’Antoni Bonet.

Finalment, el projecte va formar part de l’exposició ‘Canòdrom 00:00:00? al nou centre d’art contemporani Canòdrom Meridiana. Per a la mostra, vam ubicar a l’antiga grada de l’edifici una selecció d’imatges del nostre recorregut i el vídeo documental. Més endavant, es va editar i presentar el llibre ‘Canòdrom/Canòdrom. Un recorregut pels límits de Barcelona’ on es mostren més de tres-centes imatges realitzades per tots els participants de la nostra travessia al voltant de la ciutat.