Proposta de “restauració” de l’enderroc del monument al General Prim, Parc de la Ciutadella, Barcelona.

Nonument, MACBA, Barcelona, 2014
Comissaris: Josep Bohigas i Bartomeu Marí.
Una producció de MACBA, Barcelona.

Maqueta de fusta i impressió digital.

Edició de 3

El 18 de març de 1871 el poble de París, alçat en armes, instaura la Comuna. el 16 de maig el govern revolucionari enderroca la columna Vendôme. el monument, erigit per Napoleó per celebrar la seva victòria a la Batalla d’Austerlitz, va ser considerat pels revolucionaris “un monument de barbàrie, una afirmació del militarisme, un insult permanent als vençuts i un atemptat a la fraternitat”.
Després de la derrota de la comuna per les forces de la reacció, el govern de la república sota la presidència del general Mac-Mahon, farà reconstruir la columna.

El 1882 les autoritats de Barcelona decideixen erigir un monument al General Prim, militar i polític, responsable del bombardeig a la ciutat i de l’esclafament de la revolta popular de la Jamància el 1843, i de la brutal repressió contra els esclaus africans el 1848, quan era capità general de Puerto Rico. el monument es va inaugurar el 25 de maig de 1887.
El 20 de desembre de 1936, ens els primers mesos de la Guerra Civil i en ple procés revolucionari, les Joventuts Llibertàries de Gràcia enderroquen el monument.
El 1948 les autoritats municipals franquistes decideixen reconstruir el monument i encarreguen a l’escultor Frederic Marès la realització d’una còpia de l’escultura original, obra de Lluís Puiggener.

El 1871 el govern de la Comuna de París (segons Marx la primera insurrecció proletària autònoma), en un acte d’iconoclàstia política altament simbòlic, enderroca la Columna Vendôme. El 1936, en ple procés revolucionari, les Joventuts Llibertàries enderroquen el monument al General Prim.

La iconoclàstia política com una forma d’expropiació del patrimoni simbòlic del Poder i de construcció d’espai públic.

…………….

Maquetista:
Oriol Poch

crèdits fotogràfics:
Pérez de Rozas, 1936. Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Josep Brangulí, 1936. Arxiu Nacional de Catalunya

Projecte per a la Web, 2014

En el marc del cicle A la intempèrie. Tres narratives de la fragilitat contemporània: Isabel Banal, Domènec, Toni Giró, a cura de Jordi Font.
Container. IGAC

El projecte consisteix en una cartografia intervinguda dels Territoris Palestins Ocupats a partir de Google Maps (1). S’han capturat de la pantalla de l’ordinador centenars d’imatges de fragments de territori (a 200 metres de distància del terra) i recompostes com un trencaclosques per a construir una immensa imatge aèria. Un material aconseguit amb una tecnologia d’origen militar (la fotografia per satèl·lit i la geolocalització) inicialment restringida, que avui és accessible per a tothom en el web. Però tota aquesta sobreinformació, tota aquesta pretesa «hipervisibilitat» amaga, de fet, la lògica de l’ocupació israeliana. La intervenció al mapa, en una sort de cartografia inversa, consisteix en esborrar manualment, de forma pacient, tot rastre palestí i deixar només visible la teranyina d’assentaments, bases militars (2) i rutes exclusives per a israelians que travessen tot el territori i n’impossibiliten el seu normal funcionament com a país. En ser esborrats, els palestins es fan visibles en la seva condició de «nuda vida» en un espai buit de dret, en un estat d’excepció permanent.

1/ Els documents filtrats per Edward Snowden han revelat que Google Maps és part de l’entramat de vigilància mundial operat per diverses agències d’intel·ligència occidentals.
2/ Algunes de les instal·lacions militars no apareixen en les imatges de Google Maps, ja que són deliberadament esborrades o camuflades per “raons de seguretat”.