El curtmetratge Jerusalem “ID: semàfor racista” realitzat per Mapasonor i per Domènec ha estat seleccionat al XII Festival de Cine y Derechos Humanos de Donostia. Es projectarà el dijous 10 d’Abril a les 19:00 al Teatro Victoria Eugenia.
Exposició comissariada per Aria Spinelli.
Sala d’Art Jove en col·laboració amb HOMESESSION
INAUGURACIÓ
20.03 19.00h
Sala d’Art Jove. Calàbria 147. BCN
Assemblea de debat: Art i moviments socials, la veu del comissari
Miguel Amado, Alba Benavent, Lucía Piedra G, Aria Spinelli
20.03 17.00h
Francesc Abad, Rolando d’Alessandro, Studio Azzurro, Angelo Castucci, Domènec, Fernando De Filippi, Nuria Güell, Ugo La Pietra, Laboratorio di Comunicazione Militante, Leland Palmer, Daniela Ortiz & Xose Quiroga, Rhaze, Giovanni Rubino, Roberto Taroni, Claudia Ventola.
–
Aquesta exposició és l’última fase de la residència curatorial que Aria Spinelli ha dut a terme en Homesession a Barcelona. Com a curadora resident i membre del col·lectiu Radical Intention, Aria Spinelli proposa una recerca cultural específica a l’àrea de Barcelona. Efectes Col·laterals – Més enllà de Milano Radicale llança una discussió sobre la relació entre art i política en un marc europeu i a nivell local. Com a projecte tangent a la recerca en curs de Radical Intention, Efectes Col·laterals – Més enllà de Milano Radicale mira a qüestions que es van plantejar al llarg del projecte Milano Radicale, que va promoure Radical Intention durant un any (2011-2012). Aquestes qüestions se centren particularment en la participació de l’art en els moviments socials i l’impacte social de la professió de l’artista, les formes de coneixement alternatiu i l’impacte de les tecnologies, la noció de política i la seva relació amb la pràctica.
L’exposició que Aria Spinelli ha comissariat per a la Sala d’Art Jove es compon d’una sèrie d’obres d’art produïdes i presentades a Milà en el marc de Milano Radicale, i de la documentació audiovisual dels programes públics que van tenir lloc respectivament en 2014 i 2011 a Homesession, Barcelona i a Medionauta, Milà. A partir de la hipòtesi de possibles continuïtats històriques i culturals comunes entre les pràctiques de diferents contextos socio-històrics, l’exposició crea un marc conceptual col·lectiu en el qual les relacions entre obres d’art i material documental mostren bases comunes. L’exposició pren la forma d’una “assemblea”, en referència al diàleg intergeneracional que estableix: idees oposades, barreres conceptuals, “agonisme” i “conflicte” són, de fet, les directrius per a la comprensió d’aquestes pràctiques artístiques, ja sigui sota la forma d’obres d’art o de documentació.
Efectes Col·laterals – Més enllà de Milano Radicale està finançat per la Universitat de Loughborough en el marc del programa de practice-based PhD.
–
Ària Spinelli és comissària independent i investigadora. S’està doctorant en el practice-based PhD de l’Escola d’art de la Universitat de Loughborough. El seu àrea principal de recerca és la relació entre l’art i l’activisme. La seva recerca situa la “assemblea”, plantejat com a format de comissariat i exhibició, com una manera d’activar formes de política agonística, susceptibles d’afectar l’imaginari social necessari per a la reproducció capitalista.
Ària Spinelli és llicenciada en Història de l’Art Contemporani per la Universitat La Sapienza de Roma i titular d’un MA. en Arts Visuals i Estudis Curatorials de la Nova Acadèmia d’Art de Milà (NABA). Després dels seus estudis, Ària va col·laborar amb institucions i galeries com el Museu d’Art Contemporani Castello di Rivoli de Torí (2005-2006) i la Galeria Christian Stein a Milà (2008-2009). Va fundar també en 2009 el col·lectiu artístic i curatorial Radical Intention. Durant els últims quatre anys, Radical Intention ha creat projectes de recerca a llarg termini sobre qüestions soci-polítiques relacionades amb l’art i les seves pràctiques. Radical Intention promou una sinergia entre subjectivitats mitjançant la creació de grups de treball col·laboratius i l’ús de mètodes col·lectius de producció. Ària ha estat també convidada a comissariar i col·laborar en projectes i programes artístics comunitaris i socialment compromesos, tals com Prendre posicions – Qüestionar la Identitat (art Fare, Milà, Itàlia w / ACSL – Art i Estudis Culturals Laboratori, Yerevan, Armènia), Sent visible – formes contemporànies de la significació (CHAN art, Gènova, Itàlia).
THANKS!!
Dennis Adams, Ariella Azoulay, Ellelab, David Elliott, Alberto Fregenal, Michal Heiman, Jens Haaning, Peter Lang,Laurent Malone, Josep-Maria Martín, Boris Mitic, Stalker-Osservatorio Nomade, Erick Beltrán, Sabine Bitter, Raimond Chaves, Pep Dardanya, René Francisco, Wendy Guerra, Tadashi Kawamata, Andreja Kuluncic, Gilda Mantilla, Helmut Weber, Francesc Abad, CLUI, Ivan Bercedo Sales, José Miguel de Prada Poole, Terence Gower, Jorge Mestre de Bordons, Mônica Nador, Tiago Lopes, Mauro Pinto de Castro, Pia Rönicke, Xavier Arenós, Delícia Burset, Wellinton Cançado, Simone Cortezão, Tedy Cruz, Domènec, Mané Espinosa, Pau Faus, Sylvan Felizat,Toni Giró, Núria Güell,Jordi Mitjà, Martí Peran, Ita Puig, Quim Puig, Glòria Safont-Tria, Lisbeth Salas, Laia La Laia Sole Coromina, Cristiano Sérgio, Mar Sorribas, Marko Stamenkovic, Katherina Tielsch, Rirkrit Tiravanija, Desirée Vidal, Debora Zanette,Activestills, Shuruq Harb, Sandi Hilal, Nathalie Kertesz,Sagar Malé, Ze’ev maor, Mapasonor, Adi Ophir, Alessandro Petti, Jan Tichy, Eyal Weizman, Alexander Apóstol, Luz María Bedoya, Walmor Corrêa, Abraham Cruzvillegas, Nelson Garrido, Magdalena Magda Jitrik, María Lovino, José Pulido, Luis Romero, Maruch Sántiz Gómez, Jorge Satorre, Taller Popular de Serigrafía, Pablo Brugnoli, Kathryn Gillmore, a77 ( Gustavo Dieguez / Lucas Gilardi), Heidrun Holzfeind, Ximena Labra, Rogelio López Cuenca, Cuauhtémoc Medina, Ana Teresa Ortega, Erkan Özgen,Javier Peñafiel, Jürgen Bock, Fernando Bryce, Jeff Derksen, Ângela Ferreira, Andrea Geyer, Marion von Osten, Joaquín Barriendos, Edgar Endress, Ramon Parramon, Tomás Ruiz-Rivas, Adriana García Galán, Amor Muñoz, Ana Dumas,Anna Recasens, Antimuseo, Cinéma Numérique Ambulant (CNA), CLUI, Colectivo Cambalache, Colectivo Descarrilados, Colectivo Kabaret Machine, Cristian Añó y David Armengol, Diego Pérez, Fabiana de Barros, Fanzinoteca Ambulant, Felix Mathias Ott, Floating Lab Collective, Iñaqui Larrimbe, Iván Puig y Andrés Padilla, LaFundició, Fanzionteca Ambulant, Makea, Marksearch, Miquel Ollé y Sofía Mataix, Nuria Montiel, Pablo Helguera, Pablo Rojas Schwartz, Platoniq, Public Works, Rallyconurbano, Raumlabor, Sabrina Artel, Soundlab, Straddle3 y Todo por la praxis, Theo Craveiro, Toni Tomàs y Carles Porta, Virginia de Medeiros, Vitor Cesar, Anna Artaker, Jean-Baptiste Decavèle, Yona Friedman, Dani Montlleó, Daniela Ortiz, Juan Paris, Pedro G. Romero, Benjamin Tiven, Banu Cennetoglu, Ursula Schulz-Dornburg, Los carpinteros, Maria Papadimitriou, Miki Kratsman, Gregorio Brugnoli, ACM Associació per a la Cultura i l’Art Contemporani, SPAM_arq, Can Xalant, CCCB, ACVic, Ajuntament de Mataró, Múltiplos, AC/E, CoNCA, etc…
2013 / 2018
comissari: Àlex Mitrani.
Sèrie de 20 imatges, copia digital sobre alumini. 45 x 60 cm c/u
Edició de 3
Una producció de MAC Mataró Art Contemporani (2014) i MACBA (2018).
Després de la guerra civil centenars de milers de presoners republicans van ser condemnats a treballs forçats. En Terri de Mataró explica a les seves memòries, sobre la seva experiència als Batallons de Treballadors Castigats: “Vaig viure escenes d’una violència vermella, borratxeres èpiques, crueltats filles del caprici. Vaig ser a tocar de la degradació humana. A l’Àfrica vaig desitjar morir com mai no ho havia desitjat.” Nombroses infraestructures públiques i edificis estatals, del Canal de Guadalquivir al sinistre Valle de los Caídos, van ser construïts per l’estat o per empreses privades amb la concessió pertinent, emprant una mà d’obra captiva i barata.
Francisco Prieto-Moreno, escrivia la presentació de l’apartat d’arquitectura al catàleg de la III Bienal Hispanoamericana de Arte, celebrada a Barcelona el 1955: “lo que necesita ahora [la arquitectura] es solamente el genio creador del individuo”. Francisco Prieto Moreno, que entre d’altres càrrecs, tindria responsabilitats dins el Servicio Nacional de Regiones Devastadas y Reparaciones, defensava, amb una retòrica idealista i farragosa, una estètica tradicionalista. Però, sobretot, la seva frase sobre la genialitat de l’arquitecte és un exemple del cinisme pervers del discurs franquista, on la propaganda amagava la repressió feroç i un pompós heroisme protegia la més ignominiosa infàmia.
Perfectament delineats, traçats amb claror lluminosa, Domènec ens ofereix un catàleg tant precís com inquietant, d’algunes de les obres que es van fer amb el sacrifici de presoners republicans. El color negre que ha triat per aquests plànols prolonga la foscor existencialista i reivindicativa de l’abstracció informalista, però enllaça també amb la tradició de l’Espanya negra. En l’objectivitat i el contrast, en la freda i incòmoda catalogació, se’ns revela el rastre arquitectònic d’un crim humà i polític.
Àlex Mitrani.
*La edició 3 de 3 sencera (20 imatges) de la peça “Arquitectura Española, 1939-1975” pertany al Museu de Mataró (Col·lecció Nacional d’Art Contemporani)