Arribat aquest punt es fa necessària una breu digressió sobre el concepte de violència.
En general, aquesta sol associar-se a un esclat de forces físiques, més o menys
espectacular, que esquinça cossos o objectes.
A aquest tipus de violència l’anomenem espectacular, ja que sempre és un
esdeveniment per ser vist (fins i tot quan no hi hagi ningú mirant, com en un atracament en un carreró fosc o una matança en un lloc apartat).
Però una acció és violenta fins i tot quan se suspèn l’erupció de força física i la insinuació i la dissuasió reemplacen el contacte material amb el cos exposat.
En aquest cas l’anomenarem suspesa (encara que tot el món estigui mirant,
no hi ha res a veure).
La violència sempre ocorre en la interacció entre l’espectacularitat de l’esclat
i la suspensió,i la seva eficàcia depèn de que es mantingui la distància entre els dos extrems.
Des de l’inici de la segona Intifada, l’ocupació israeliana als Territoris Ocupats
s’ha caracteritzat per un precari equilibri entre la violència espectacular i la suspesa.
‘La cua del monstre’
Ariella Azoulay i Adi Ophir
Director: Sàgar Malé i Domènec
Producció: Mapasonor
Guió: Sàgar Malé, Kilian Estrada, Domènec
Edició: Kilian Estrada
Fotografia: Sàgar Malé
Música: Ambient
