Instal·lació. 2 maquetes, taula i llum fluorescent.

Arts Santa Mònica, Barcelona. 2010

Projecte produït per a l’exposició “Salvat-Papasseit, poetavanguardistacatala”.

Comissaries: Pilar Bonet i Maia Creus

Joan Salvat-Papasseit, poeta català d’avantguarda i revolucionari, sempre va ser optimista amb el canvi social i en la defensa de l’educació i la cultura com a eines bàsiques de revolta i emancipació.

El 1924, a la edat de 30 anys, moria de tuberculosi en el seu pis fosc i humit del carrer d’Argenteria, Barcelona.

Deu anys desprès, el 1934, durant la República, els membres del GATCPAC (J.L.Sert, B.Subirana i J. Torres Clavé) reben l’encàrrec de la Generalitat de dissenyar el primer dispensari antituberculós (1934-1938) en ple barri del Raval, dins del programa de socialització de l’atenció hospitalària i la lluita contra la tuberculosi. Actuació que s’inscriu en el projecte regenerador i revolucionari de millorar les condicions de vida de les classes treballadores endegat per la Generalitat republicana i secundat per l’avantguarda professional i intel·lectual del país. Intent, però, avortat de forma violenta el 1939 amb la victòria del feixisme.

Aquesta fissura de 10 anys entre la mort del poeta i l’inici de l’hospital esdevé una metàfora tràgica de la distància entre els desitjos i somnis i la possibilitat, sempre precaria, de portar-los a la pràctica.

Dins una habitació totalment blanca una gran taula. Sobre la taula dues maquetes de fusta: la maqueta de la casa del carrer d’Argenteria on va morir Salvat-papasseit i la maqueta del Dispensari Antituberculós del Raval. Situades com a peces aïllades en cada un dels extrems de la gran taula emfatitzen aquesta fissura.

…………….

Maquetista: Oriol Poch